amb fortuïta premeditació perquè em sentis venir.
Em posaré un cascavell i me’l lligaré al turmell.
Me’l posaré per neguitejar-te al saber-me ben a prop.
Ho tinc pensat i ho faré: em posaré un cascavell.
Amb cada passa et pensaré,
i composaré una melodia apta per les teves oïdes.
Em lligaré un cascavell, al turmell i t’evocaré bells records.
I ho faré per crear-te un desgavell, per quan no em tinguis enyor.
Em posaré un cascavell, que soni i faci ning-ning.
Arribaré amb el meu soroll i et faré embogir.
 |
|
Fotografia: Thea Curtis
|
M'ha encantat Martina ... També per la coincidència ... Jo, una vegada, ho vaig fer! :-)
ResponEliminaQuina casualitat Mariola! Espero que no "emprenyessis" massa amb el ning-ning. O, sí... ;-)
Eliminajo no penso fer-ho mai Martina...
ResponEliminaCadascú tria els seus ornaments...
EliminaSi es tracta de jugar ... perquè no?
ResponElimina:-)
EliminaELS JOCS ERÒTICS sempre són interessants: insinuar-se, fer dubtar, seducció !!!
ResponEliminaBé Martinah !
salutacions
joan
Jo no ho hagués catalogat com a joc eròtic. Però ara que ho dius, potser sí...
EliminaHi pensaré, merci!
Molt bon poema. Que el joc no s'acabi mai !
ResponEliminaGràcies, Fidel!
EliminaCertament, massa evidència neguiteja... I ho puc sentir, el zel del meu cascavell s'ha enredat amb el dring del teu, que denota presència...
ResponEliminaSalut.
Em satisfà que la presència del cascavell t'hagi fet parar atenció al meu bloc, Josep.
EliminaGràcies per la visita!