Sí sé de què parles. L'estimo amb tanta passió que quedo rendit, exhaust, mancat d'alè, sembla que perdo la nocio del temps amb fa la sensació que el món s'aturi perquè la pugui estimar encara millor, però de fet el món segueix girant, tan sols passa que jo quedo adormit com un tronc. ;))
Podria ser-ho perfectament, sí. A més, no sé perquè, me'l veig donant de menjar als coloms, fent-ne així la imatge més... no sé si dir-li: dramàtica o cínica... No ho sé. Gràcies per l'exemple, Antoni!
Sí sé de què parles.
ResponEliminaL'estimo amb tanta passió que quedo rendit, exhaust, mancat d'alè, sembla que perdo la nocio del temps amb fa la sensació que el món s'aturi perquè la pugui estimar encara millor, però de fet el món segueix girant, tan sols passa que jo quedo adormit com un tronc. ;))
"aturar el temps per estimar-la millor" caram Vicent Vicent, no coneixia aquesta faceta teva tan romàntica!
EliminaGràcies, m'ha agradat molt. :-)
de tant en tant el món ens dóna una treva
ResponEliminaMenys mal... un petit respir.
EliminaGràcies Xelo!
Si quin descans !
ResponElimina...un descans i ben merescut, Arnaudeguerau! ;-)
EliminaEn la nostra quietud, no ens adonem del frenesí dels altres.
ResponEliminaFita
Un frenesí però, que de vegades també contagia.
EliminaUn plaer la visita, Fita!
escueto y bonito post.
ResponElimina¡Gracias Jordim! Me alegro que te haya gustado, y la visita…
EliminaEn ocasiones , en muchas ocasiones , el mundo demuestra con pequeños detalles lo estúpido que es.
ResponEliminaUn saludo.
Si no erro... Tu comentario, Jaime, lo tomo como un bonito halago. Gracias por ello.
EliminaSaludos.
Es la verrsión reducida de esta canción:
ResponEliminahttp://youtu.be/hfWEPu0w-7w
D.
Una canción más que adecuada, la que propones. Talmente, la mujer sentada en el banco, podría ser un Nowehere Man.
EliminaComo dice la canción: “es un poco como tú y como yo...”
¡Gracias sr. D.!
Es maravilloso saber que todo sigue igual a pesar de nosotros, pensar que no todos lo ven así.
ResponEliminaUna abraçada.
HD
Es maravilloso poder llegar a ese punto y verlo con total normalidad. Aporta cierta serenidad, en cierto modo.
EliminaUna abraçada, Humberto!
Molt adequat, tot plegat per a un que acaba de deixar enrere 35 anys de feina! Assegut en el parc, en el banc dels jubilats...
ResponEliminaPodria ser-ho perfectament, sí. A més, no sé perquè, me'l veig donant de menjar als coloms, fent-ne així la imatge més... no sé si dir-li: dramàtica o cínica... No ho sé.
EliminaGràcies per l'exemple, Antoni!