Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 31 de maig del 2015

La capsa de música

De petit, el pare
tenia una capseta de música,
que obria quan estava trist;
una capsa de música
sobre la tauleta de nit.
Quan s’ajeia al llit
se la posava a la falda i l’obria,
tancava els ulls i,
escoltava la melodia.
De la capsa de fusta
en sortien notes,
a les que s’enfilava i volava...
I somiava en totes aquelles coses
que volia fer de gran,
com tocar un piano de cua
amb partitura de Bach.
De petit, el pare
tenia una capseta de música
que obria quan estava trist
i somiava en tocar un piano que,
anys més tard,
va regalar-me a mi.

Fotografia: Even Liu


Pel pare...

8 comentaris:

  1. Casualment li vaig regalar una capsa de música molt semblant a la meva filla, de 4 cavallets que van donant voltes.
    No recordo si la música és de Chopin. Quna vagi a casa seva l'escoltaré.
    Pensaré en el teu pare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em faria gràcia saber quina música surt de la capsa de la teva filla, donada la casualitat. Ja em diràs...
      Jo mai vaig arribar a veure la del meu pare (no sap on para) però recordo perfectament com m'ho explicava i, cada cop que escolto aquesta melodia, penso en ell.

      Moltes gràcies, Xavier. :)

      Elimina
  2. Fa poc vaig recuperar una capsa de música, sense tonada ja però plena de somnis per acomplir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guarda-la bé, g, i no la buidis mai del tot. No importa si no té música, però sempre ha de quedar algun somni per a complir, algun bri d'esperança.

      Moltes gràcies! :)

      Elimina
  3. envejo (sanament) la teva sensibilitat, sobretot envers al teu pare.
    felicitats pel text i pel bon vincle que teniu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies sr. nadie. Pel que he llegit teu, tot i la duresa i encara que et sorprengui, desprèn sensibiltat.

      Gràcies de nou!

      Elimina
  4. No pierdas nunca ese regalo, la magia de los sueños, a esperanza de una sonrisa, la goma que cierra una trenza , el sabor del regaliz , hay miles de cosas que no debemos olvidar , algunas nos recuerdan que soñar nos acerca más a la inocencia de una pompa de jabón , a una h que derrota al silencio , a un barquito de papel que hace burla al Titanic.

    un petóh

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entra en mis planes perder esos pedacitos de recuerdos, de sueños, de versos...

      Me ha gustado lo de "la goma que cierra la trenza" -durante muchos años llevé una larga trenza de espiga-.

      Un beso.

      Elimina