Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 9 de maig del 2015

És en va

De res ens serveix fer-nos preguntes.
De res, construir castells en l'aire.
Res importa en aquest paradís de gust de caramel d'anís, que embriaga i aclapara.
És en va, provar de canviar el destí escrit a tinta xinesa.
Sempre hi haurà un vent que t'escabelli el teu pentinat a base de fixador barat.
Debades, esperar que una ploma no enderroqui el castell de cartes que t'has esmerçat en alçar dia a dia. Més valdria haver-se-les jugat, et dius alguna vegada...
Però no t'escalfis el cap, és en va, com ho és pensar. Com ho és emocionar-se en quelcom que en un instant desapareix.
No hi ha consells avui, ni tampoc consens, perquè no calen, i són banals en aquesta estació anomenada incertesa.

Fotografia: Attila Kozó


6 comentaris:

  1. n'hi haurà prou quan miris enrere i puguis dir que has acumulat petites experiències -bones o no tan bones- que han omplert qualsevol mena de buit, fins llavors queda molt camí per fer i moltes decepcions per viure.

    felicitats pel blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert sr. nadie, el camí és llarg i ningú va dir que fos fàcil, debades potser, o potser no... però no fàcil.

      Moltes gràcies per la visita!

      Elimina
  2. Creo en el destino, creo que los cauces están ahí y que , el azar, es una excusa con la que justificamos nuestros huidas y perdidas por el laberinto de nuestros días pero , al final, terminamos llegando a ese lugar que nuestros pasos conocían de antemano , cuando ni tan siquiera eran pies o barro o naipes incapaces de imaginar lo que un tahúr puede hacer en una mesa camilla.

    Un petoh sobre un as de picas

    ResponElimina
    Respostes
    1. El azar nos sirve de excusa, aunque tambien y en ciertas ocasiones, nombrar al destino, para no afrontar según que situaciones. De todas maneras todo permanece escrito, tambien nuestras palabras y versos, a la par que n uestros silencios.

      Un besoh.

      Elimina