Qualsevol diria que la tardor és primavera,
per aquest bum-bum cardíac que s'accelera.
M'exaspera creure que la tardor és melangia;
és caiguda d'ulls i no de fulles,
és glatir en sospirs si la pluja ens mulla.
Qualsevol diria que m'estreny la brusa,
palpitacions de musa.
Qualsevol diria que refresca a l'agost,
petons a l'engròs.
Una flor no fa estiu,
ni dues primavera.
La tardor ja es aquí
i la sang m'altera.
Fotografia pròpia |
Molt original!!!
ResponEliminaDiferent...
EliminaGràcies, Helena!
Foc tot l'any
ResponEliminaNo deixem que s'apagui...
EliminaMercès, Xavier!
Palpitacions de musa...
ResponEliminaEm sonen!
Mira que bé!
EliminaI jo que encara no sé què vol dir: "pessoànic"...
Me parece precioso tu blog que acabo de descubrir.
ResponEliminaUn beso.
¡Muchas gracias, María!
EliminaVoy a pasearme por el tuyo...
Un beso.