Un salze d’alguna arbreda solitària, en aquests moments, s’esfulla.
I un cor trencat de qualsevol home que panteixa, es recompon o s’esmicola per complet. Ara mateix.
Un consol pel qui està desconsolat. Un conhort que amaga un condol.
Plora, esfulla’t, recompon-te o fragmenta’t en mil bocins.
Qualsevol individu que bleixa està decidint, com tu, ara mateix.
Un consol que entafora un condol. Un conhort que esdevé mort en vida i tanmateix, vida en mort.
"Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar." [...]
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar." [...]
-Miquel Martí i Pol-
(“Ara mateix” del llibre L’àmbit de tots els àmbits)
Quna arribem al "tot és possible" recomençarà un nou "ara mateix"
ResponEliminaAra mateix, tot és possible... ben cert.
EliminaGràcies, Xavier!
Molt tardoral i decadent, aquest "ara mateix".
ResponEliminaDesprés d'un "ara mateix" tardoral i decadent, acostuma a arribar un "després" més primaveral i alegre. Moments i etapes, per a tot...
EliminaMoltes gràcies, Helena!
M'estic sota el colomer,
ResponEliminaHores i coloms, tot vola.
(Josep Sebastià Pons)
Parlant de coloms... m'ha vingut al cap quelcom que algú, que ambdós coneixem, va dir: "Les paraules són com ocells que a voltes volen massa alt i un no té més remei que mirar-les passar, com mira passar les aus migratòries en un dia d'hivern de cel gris i de fred que gela l'aire i la mirada."
EliminaSolo espero , no pierdo la esperanza , deseo no perderla; solo espero que siempre nos quede una mano capaz de enhebrar una aguja que sepa cerrar heridas y coser sueños rotos.
ResponEliminaCuando esto no ocurra será el momento de que los insectos hereden esta bola de barro azul.
Un petó.
No sé mañana, pero sí ahora mismo... sé que quedará una mano, esa mano que sin ser modista será capaz de coser todos y cada uno de los sueños rotos. Y no habrá herencias de insectos hambrientos...
EliminaUn beso.
Ara mateix, mentre una llàgrima naix, un somriure comença a dibuixar-se. I això no ho deuríem oblidar. Sempre cal pensar que més enllà dels núvols, el cel sempre és blau.
ResponEliminaJa és aquest poti-poti la vida, llàgrimes que mullen i somriures que es dibuixen.
EliminaGràcies per la visita, Maria PB! .-)