Tu el que vols és que t’expliqui contes de sirenes

 

Tu el que vols és escoltar històries de sirenes amb escames de plata. Veus? Tan sols ho insinuo, que ja les imagines. Ets tan manipulable...
Tu que et creus valent quan apagues la flama de l’encenedor amb els dits humitejats, cada vegada que vols fumar. Ho creus tot un espectacle i és força patètic.
Es creu més valent el que escala una muntanya amb l’arnés posat?
Prova a passar tota una nit contenint la teva pròpia saliva per no fer soroll a l’empassar-la, i digue’m què és la por quan la teva gola sigui paper de vidre.
Ves, ves pensant en contes de sirenes, amb cabells daurats i pits turgents. Coneixes la gravetat dels cossos i de la vida empenyent cap a la mort?
Res, tu observa delitós el moviment sinuós de la sirena dins les aigües calmades.
Però no t’equivoquis. No és més valent qui es llença al buit sense xarxa. El valent és el que roman en aquesta merda, i no només en sobreviu sense esquitxar-se, sinó que la remena.
Et fa fàstic el que et dic? A mi en canvi me’n fa més veure’t amb la bragueta oberta, mentre baveges sentint dolços cants de dones mutants.
Passar les putes hores mortes sobri, contenir l’alè i escoltar-te; això és de valents. De valents és escoltar històries de nimfes marines, sense trempera. De covards és explicar bonics contes de deesses del mar mantenint la temprança, quan tot trontolla al teu voltant.
Avui no, avui no et penso explicar cap conte de sirenes.