Fa un dia esplèndid per navegar.
Si m’acompanyes, et duré a un lloc secret. Un indret íntim en el que els peixos bressolen l’aigua i en separen la sal per fer-la dolça. Només els qui hi han anat, saben que l’heura creix sols fins a cobrir rendicions de passions generoses.
Tinc entès que et mareges. Tranquil, tan sols farem unes cent voltes i unes cent més.
No és que ho tingui pensat, però... quan et trobis en estat inconscient m’aproparé sigil•losa a fer-te un petó llaminer, de fruita sucosa.
I quan et despertis, em trobaràs mirant l’horitzó.
Dissimuladament m’eixugaré el teu gust de maduixa fresca, mentre somric trapella sota el nas.
A trenc d’alba et tornaré a casa. Remaré heroica tot cantant “Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por...”.
 |
|
Fotografia: Enzzo Barrena
|
El peix d’escata blava
ResponEliminaEls rems ferint suament l’aigua tranquil·la
fan que la barca solqui la mar platejada.
De sobte, salta un peix d’escata blava,
fent amarar ta cara d’aigua salada.
Els teus cabells queden xops.
I ta brusa de seda, un xic descordada,
no és destorb perquè gotes del mar gelós
acariciïn rodolant ta pell setinada.
Un raig de Sol rebota del mar,
il·lumina de cop ta bruna cara.
L’espectacle és excels:
el mar, ta cara, i la brusa descordada.
Tornarem a la mar, tornarem a la barca
i estaré vogant esperant amatent,
el salt del peix d’escata blava.
El mar, ta cara, i la brusa descordada.
Fifo- Josep Lleixà
M'agrada molt el teu poema i s'hi adiu força amb el meu.
EliminaHa estat tot un detall. Gràcies, Josep!
MartinaH, pentines versos i solques emocionats mars de paraules
ResponEliminaPentinar versos, solcar emocionats mars de paraules... Són mots, els teus, de veritable poeta.
EliminaUna abraçada Antoni!
Que bonic... Bests
ResponEliminaEm fa contenta que t'agradi, Mariola.
EliminaPetons!
Gràcies Martina per portar tanta bellesa al món i per fer-te seguidora de la meva..."De lo divino en lo humano"
ResponEliminaGràcies a tu per fer parada en aquest racó.
EliminaEns llegim!