Ideares un món paral•lel, perfumat de cels tot just per posar-me’l als peus.
I és fet amb traïdoria, sabent que levito, que mai he sabut caminar.
M’has deixat la porta oberta i saps que sóc ocell trapella.
O donzella amb manilles i ales amagades sota cotilla.
Dins l’univers pervers que maquines,
m’hi tens presa i tu n’ets el carcerari.
El meu sicari exclusiu que del niu en féu una gàbia.
Captivada, m’has fet captiva i jo n’he fet aixopluc.
a la presó sent d'amatòria constància del deler de ser-ho
ResponEliminaPresó en la que la llibertat condicional fóra un càstig...
EliminaGràcies, Toni!
D'or i manilles, mai pensant en vendre-se-les ;-)
ResponEliminaPetonets...i per quan la desvirtualització?
Corres molt tu, cantireta! hehe!
EliminaDe moment encara ens menjarem els raïms en l'espai cibernètic...
Petons! :-)