Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Interrogant



De tu penja un gran interrogant, que en la solitud de tu mateix, t’obsessiona. I jo no puc fer més que dir-te que quan sàpiga qui sóc, et diré qui ets.
Mentre, seré qui vulguis que sigui.
M’està bé que t’excusis en mi per a no definir-te.
I no és un embarbussament ni cap mena de joc de paraules. De fet, no és cap joc.
Perquè tu ja saps perfectament qui ets. El que succeeix és que potser no t’agrada la resposta. Deu ser que no t’agrades, que no t’agrada ser jo; que no t’agrado.
Efectivament, tu i jo som el mateix; sempre ho has sabut. No et facis l’orni. O fes-te’l; l’interrogant no et queda gens malament.

8 comentaris:

  1. Forma i fons. Salvador Oliva deia que no es distingeixen, em sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dicotomies sempre presents en tot, també en la literatura i en l'art en general.
      Gràcies Helena!

      Elimina
  2. Els interragnats al mirall sempre són els més grans i profunds dels interrogants. Com de costum, suggerent i bo. Abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interrogants sense resposta o amb respostes poc gratificants o... vaja, molts interrogants.
      Abraçada, Fidel!

      Elimina
  3. La nostra vida no seria igual sense l'interrogant. Potser és millor que continuï sent-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tens raó, i hi ha interrogants que és millor no resoldre...
      Gràcies, Loreto!

      Elimina