Interrogant

De tu penja un gran interrogant, que en la solitud de tu mateix, t’obsessiona. I jo no puc fer més que dir-te que quan sàpiga qui sóc, et diré qui ets.
Mentre, seré qui vulguis que sigui.
M’està bé que t’excusis en mi per a no definir-te.
I no és un embarbussament ni cap mena de joc de paraules. De fet, no és cap joc.
Perquè tu ja saps perfectament qui ets. El que succeeix és que potser no t’agrada la resposta. Deu ser que no t’agrades, que no t’agrada ser jo; que no t’agrado.
Efectivament, tu i jo som el mateix; sempre ho has sabut. No et facis l’orni. O fes-te’l; l’interrogant no et queda gens malament.