Miro a través dels vitralls i els núvols són paper de vidre.
Si pogués fregar-los en l’instant que dura un sospir, sagnaria.
Em dessagnaria, tenyint de roselles el camp segat.
I amb el blat tallat en faria fogueres, calcinant les petges que no esdevingueren.
Quan llampega el cel de paper-vidre, parteix en dos la terra erma.
Quan més t’estimes la vida, més costosa és la drecera; escassa esperma.
 |
|
Fotografia
de BCN - creació pròpia
|
Una mica trist però bonic. M'agrada la primera frase "Ja no recordo el cel de cotó fluix", típic joc infantil que els adults ja hem oblidat.
ResponEliminaCert Loreto, de vegades oblidem percepcions, assimilacions i imatges de la infància que hauríem de recuperar de l'oblit. Si més no, per rescatar algun somriure. :-)
EliminaRescatar somriures i embellir l'ànima ...
ResponEliminaGràcies Núria! Best
Cert Mariola... Gràcies a tu per llegir-me! :-)
Elimina