Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Cel salvatge

Ja no recordo el cel de cotó fluix.
Miro a través dels vitralls i els núvols són paper de vidre.

Si pogués fregar-los en l’instant que dura un sospir, sagnaria.
Em dessagnaria, tenyint de roselles el camp segat.
I amb el blat tallat en faria fogueres, calcinant les petges que no esdevingueren.

Quan llampega el cel de paper-vidre, parteix en dos la terra erma.
Quan més t’estimes la vida, més costosa és la drecera; escassa esperma.


Fotografia de BCN - creació pròpia

4 comentaris:

  1. Una mica trist però bonic. M'agrada la primera frase "Ja no recordo el cel de cotó fluix", típic joc infantil que els adults ja hem oblidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Loreto, de vegades oblidem percepcions, assimilacions i imatges de la infància que hauríem de recuperar de l'oblit. Si més no, per rescatar algun somriure. :-)

      Elimina
  2. Rescatar somriures i embellir l'ànima ...

    Gràcies Núria! Best

    ResponElimina