Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 3 de juny del 2013

Delicada

“Ets tan delicada…!” em vas dir.
I ho vas deixar anar com qui exhala l’últim sospir de vida.
Em va fer gràcia pensar que em veies com una delicada flor a punt de ser marcida. Encara somric quan hi penso.
I vaig imaginar que no pot haver res més delicat que un pètal de rosa fresca sobre un llit de punxes.
I m’hi vaig veure dormitant plàcidament, recollida i guarida entre els teus braços. Tu a sota, protegint-me, suportant els talls de les punxes. Dessagnant-te per la meva delicadesa.
Quan hi penso... t’asseguro que no sóc gens delicada.

12 comentaris:

  1. Oh ! altre cop la teva delicada MÀGIA

    ResponElimina
  2. GENIAL !!!! Delicatessen en estat pùr !

    ResponElimina
  3. La delicadesa atrau pel contrast. Molt bo el final!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Sílvia; suposo que sorprèn el contrast del final... Merci!

      Elimina
  4. Tot és segons qui mira...per a ell , si ! malgrat las punxes, que tambè té una rosa i per això mateix, no deixa de ser delicada...
    Molt ben contraposat , felicitats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, m’agrada molt la comparació que has fet, de les punxes de la rosa, amb les del llit.
      I tens tota la raó: no per això deixa de ser delicada. Gràcies!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Helena, està més que clar que es pot ser delicada sense ser bleda, toia o fleuma. Jo parlo d’una delicadesa més “etèria”...

      Elimina
  6. I es desfeia entre sospirs... ;)) Maco, molt maco.

    Bon vespre, Martina! :0)

    ResponElimina