com gran el seu cor, trossets en bosses.
Com petit l’enuig amb enormes desastres nostres.
Com dolça la seva mirada, quan de vesprada ens tapava.
Com punyent la seva força amb veu de fada, estimada.
Com de bonica n’estava, quan ens besava, de matinada!
La mare té les mans grosses
per acariciar-nos el rostre.
La mare té les mans grosses,
com gran el seu cor, trossets en bosses.
 |
|
Pintura de Vicente Romero
Per la mare...
|
Quina preciositat i delicadesa com les mans de la Mare.
ResponEliminaGràcies, PeP. Ja en són de delicades ja, les mans de la Mare...
EliminaÉs el que diu ma filla de mi. I el que diuen els petons del petit quan em mira. Preciós, nena...
ResponElimina:*
Si ho diuen els petons del petit, no hi ha cap mena de dubte, cantireta! ;-)
EliminaPreciós i sentit. Vessa dolçor i tendresa per tots els costats.
ResponEliminaGràcies per tots aquests qualificatius, Fidel!
Elimina