El cert és que el tenia fins que has vingut a rebre’m amb et teu particular (i acollidor) somriure.
La veritat és que avui ha estat un pèssim dia.
I tan sols tu, has pogut (i sabut) esmenar-lo, explicant-me les teves absurdes (i divertides) històries. (Em distreus de les crues realitats).
Avui ha estat un dia feixuc, tediós... un molt mal dia.
Però has entrat a l’estança amb el teu perfum de camp de roselles i m’has produït amnèsia.
I el cert és que avui ha estat un dia de merda.
Sort n’he tingut (i en tinc) de tu, que mentre m’arraulia (durant hores) a la dutxa, t’has assegut a esperar-me. Esperant pacient per assecar-me amb la tovallola, com a excusa per abraçar-me. (Ho necessito tant...!)
Avui, he tingut el pitjor dia.
Pitjor fins que he pensat (endevinant-ho) que me’l sabries millorar de totes, totes.
Avui, un mal dia; no sé si dilluns, dimarts...
Però creu-me; me l’has convertit en un immillorable divendres.
(Gràcies).
Que algú t'esmeni el dia, quan aquest ha estat fotut, és bonic ( a més, m'encanta aquesta paraula "esmenar")i engrescador i...salvador.
ResponEliminaFantàstic text MartinaH,allò de ser capaç de convertir els dies en divendres és un tresor que fóra bo guardar al calaix de les teves coses.
A mi també m'agrada aquesta paraula: esmenar. I esmenar un mal dia convertint-lo en "divendres", és un gran tresor, com tu dius.
EliminaGràcies, Fidel!
Una entrada plena de clarobscurs. Optimista al capdavall.
ResponEliminaÉs que la vida ja ho té això dels clarobscurs, Helena. L'important, però, és que acabi sortint-ne la llum.
EliminaEls mals dies tenen l'avantatge que sempre es poden millorar i acabar convertint-se en un dia millor. Que no faltin mai aquestes persones que ho fan possible i ens abracen!
ResponEliminaTant de bo no acabin mai aquestes abraçades curatives. Te'n desitjo moltes, Sílvia!
EliminaQuina sort tenir algú que amb un somriure et faci més portador un mal dia...
ResponEliminaSort en tenim d'aquestes ànimes caritatives, Guspira.
EliminaGràcies per passar-te!