Ets llop,
llop de nit;
diria que llop solitari.
De dia...
no et conec de dia.
Però t'imagino a la platja,
a l'alba,
quan encara fa fresca
fent volar un estel de colors
i amb ell, tots els teus anhels.
El passat ja és mort
i ara reneixes nu
amb pell madura.
No ets llop de mar
ni de bosc
ni tampoc d’asfalt,
en tot cas, llop de l'aire.
Esgarrapes els núvols
sense caçar-los,
només pel joc
de viure apassionadament.
No ho sé, ho imagino,
perquè jo a tu et conec llop,
llop de nit.
I et segueixo les petges
entre encuriosida i fascinada,
entre urpes i paraules.
De sobte, un udol;
es fa de dia
i el llop torna al cau.
La propera nit,
i si tinc sort,
potser et vegi els ullals.
(Fotografia trobada a la xarxa)
Un llop-home.
ResponElimina... o home-llop.
EliminaGràcies, Xavier.