Un petó només és un petó. Però davant el dubte, existeix la prova irrefutable:
1. Tanca els ulls.
2. Besa.
3. Obre'ls.
4. Respon:
a) Has perdut la noció del temps?
b) Estàs provant de trepitjar terra quan no t’has mogut de lloc?
c) Has sentit la carícia del vent, avui que no es belluga cap fulla?
Si has respost que sí a totes les preguntes, aleshores, estàs perdut. Ets dels dels petons prohibits (saps bé a què em refereixo).
I és que no es tracta del petó, perquè un petó només és un petó. És tot el que l'envolta; el que l’envolta i t'embolcalla.
 |
| Escena de la pel·lícula "My girl" |
aprendre a sentir.el joc atmosféric que envolta un petó, evaïnt tota desidia... mai és tard per aprendre.
ResponEliminaMai és tard per aprendre, tot i que penso que és un do innat a l'abast de tots, -de tots els que etan perduts, és clar-. :)
EliminaUi, que romàntic!
ResponEliminaSí Helena, sarà la calor...?
EliminaSiempre desee ser un niño perdido entre las artes de Campanilla.
ResponEliminaCerrar los ojos y dejar que la memoria habite los labios.
¡¡¡Por finnnnnn¡¡¡
Un petó des de l´oficina d´objectes perduts
Dicen, que en la oficina de objetos perdidos se hallan muchos besos sin dueño. Y también dicen, los que trabajan en ella, que la caja donde se guardan esos besos, suele flotar por los aires.
EliminaUn besoh, Peter.
Quan tornes del lloc on hi ha els petons, el món sembla més bell :))
ResponEliminaOH! volia dir petÓH!! :))
No puc estar més d'acord, cantireta.
EliminaUn petoÓH (que no és el mateix que un trist petó) ;)