Tinc set.
Tinc la gola seca,
la saliva espessa
i agulles al coll.
Res que la teva aigua
no amaini,
res que la teva llengua
no calmi.
Però estic assedegada
en sequera de besos,
àrida de tu.
Llepo suors al pensar-te,
arreplego plugims d’abril
però aquesta set no em passa
i no puc empassar.
Grata’m la laringe,
fingeix o mulla’m .
Dóna’m la teva aigua
o mata’m ara i aquí.
Tinc set, tanta set!
Tinc la gola seca,
la saliva espessa
i agulles al coll.
Res que la teva aigua
no amaini,
res que la teva llengua
no calmi.
Però estic assedegada
en sequera de besos,
àrida de tu.
Llepo suors al pensar-te,
arreplego plugims d’abril
però aquesta set no em passa
i no puc empassar.
Grata’m la laringe,
fingeix o mulla’m .
Dóna’m la teva aigua
o mata’m ara i aquí.
Tinc set, tanta set!
 |
| Fotografia: Georgina Santiago |
Colpidor poema... es sent la secor de gola. M'agrada!
ResponEliminaI m'agrada que t'agradi, Encarna.
EliminaGràcies!
El receptor d'aquest poema te n'ha d'escriure un amb un bolígraf de saliva.
ResponEliminaPotser hauríem de proposar als de la casa BIC que en subministressin...
EliminaMerci, Xavier!