 |
| Muntatge fotogràfic propi |
conocer lo que sientes
saber si me mientes,
el corazón en un puño
y rasguños de sangre
con sabor a hiel.
Pido un sólo día
quitarme años de vida
alenar en mí, en ti
lo que fuera daría.
Por un día, notar tu pelo
deshacer nuestro hielo
sentir tus pisadas
dirigir tus garras
e hincar el diente
empapados de siempres.
Por un día cabalgar tu piel
tal innoble jinete
y hacerme un banquete
en aterciopelado mantel.
per un dia que pot ser l'eternitat
ResponEliminaTotalment d'acord, Xelo.
EliminaGràcies per la visita!
Colpidor, H. Un poema a canvi de saber qui et causa tant desfici.
ResponEliminaNo hi ha numen o "muso" en aquest poema, o potser sí... però tant és el qui, mentres sentis el què.
EliminaEl poema que ofereixes però, s'acceptaria de bon grat, tot i no haver tracte.
Gràcies, Murall!
Però quin dia!! Sensacional Núria!!!
ResponEliminaUn dia que no coneix la nit, Pau...
EliminaGràcies!
Molt bonic, Núria.
ResponEliminaContenta de que t'agradi, Josep.
EliminaUna abraçada.
Un día , ese día, es una vida que merece vivirse , que precisa vivirse, tras leer-te apoyando las manos sobre ese mantel.
ResponEliminaUn petó.
En el mantel de los deseos siempre quedan migas de esperanza para un "tal vez".
EliminaUn beso, Jaime.