Regala'm

Dos retrats amb dues versions.
Dos resultats de dues inspiracions.
Queda’t amb la que vulguis desembolicar.
La sorpresa està assegurada…

 

Textos de Joan Quisapquè i MartinaH:

... i espero
espero
sense desesper

 

només vull ara
que em parlin bonic
una estona
a cau d’orella
de molt a prop

sentir l’escalf dels mots
i el frec d’uns llavis
en el lòbul
i les pessigolles d’un primer bes
al coll
i tornar a estremir-me 
des de la pell al moll de l’os

... perquè em ve de gust

 

no demano paraules eternes
ni passions asfixiants
no vull un paradís pel preu d’una poma

 

tan sols
saber del desig
des d’una altra boca
saber-me espurna i incendi
altre cop
i res més

 

ja estic desenganyada d’enganys
i de tornada de massa enllocs

 

no en faig queixa ni dol
ja no
dono les gràcies més sinceres
a tots els naufragis
pel que he après

la del mirall sóc jo

sí
em reconec i m’agrado
sí
m’agrado després de plorar
i després de riure
m’agrado pentinada
i encara més escabellada
i molt més segons quines mans
m’han sacsejat

 

però també em sento acollida
en la quietud de mi mateixa

 

he fet cendra
dels adverbis sempre i mai
he enrunat
tots els castells de sorra

 

tinc cicatrius és clar
ja fa dies que camino
i també arrugues
què hi farem!
en la seva llera hi ha dolor
i tristesa
però també instants d’extrema bellesa
i en ells les estimo i m’estimo
en tota la fondària

 

m’he fet un aixopluc
en els meus silencis
allà on es desfan les onades
i m’hi trobo bé

 

però encara tinc una nuesa
embolicada per a regal
per a qui no demani res més
que un present
i el sàpiga encendre

 

perquè encara em trasbalsen
alguns versos d’amor
llegits d’alè a alè
al caliu...

 

... perquè ara em dóna la gana...

 

Joan Quisapquè

Regálame los oídos y te regalaré mi boca. Ésa que se equivoca y equivoca, y tiro porque me toca. ¿Que no toca?
Pero tú, regálamelos. Regálamelos de halagos, de besos y abrazos, de caricias de gato y lametones insomnes, deformes por el deseo -y Morfeo que no me deja dormir...-
Aunque si tú quisieras decirme lo que yo quiero, eso que sabes, eso que creo, si quisieras, sería medianamente feliz.
Embáucame con tus malas artes, que me dejo ¡échame los tejos!
Regálame los oídos pues, de engaños, de ilusiones de antaño y envuélvemelo en papel de estraza y un lazo de satén carmín.
Ten por cierto que me lo llevaré a la boca, esa que se equivoca y equivoca. La que espera ser regalada de oídos que no de oídas, de días de espera, majadera, para ser medianamente feliz.
Regálame los oídos y te reglaré con gusto, mi boca.

 

MartinaH