Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 16 de gener del 2014

Realitat afamada

Cada cop que la realitat se’t menja, un estel del cel es despenja.
Il•lusió que penja del fil del seny, veritat que empeny.
Una vegada vaig cosir constel•lacions amb fil de pescador, però són peixos llestos i no es deixen endur per la corrent.
Quan és ras el cel de la nit, la realitat se t’ha cruspit.
I ja saps què toca en el moment tangible en que l’evidència se t’ha menjat; ser un poruc valent.
Si la nit no il•lumina cap punt, significa que s’han esvaït els somnis.
Afortunats els qui miren el cel i veuen estrelles fugaces; són somiadors nats.

16 comentaris:

  1. de defuges dels somnis, ja sabem que només són somnis per ens donen alè

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Xelo, un petit alè però que ens omple els pulmons.

      Elimina
  2. T'has plantejat fer algun llibre il·lustrat per als infants? :)

    Aquesta poesia em recorda a això... Té moral. M'agrada! Continua escrivint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia pensat, Ari, però ho tindré en compte...
      Gràcies per la lectura!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Les trobo molt interessants les imatges amb moviment; donen certa vida al text...
      Mercès adg/sG!

      Elimina
  4. .ressiguf letes'l ainmos :adanutrofa sé HanitraM aL

    atiF

    ResponElimina
  5. "Si la nit no il•lumina cap punt, significa que s’han esvaït els somnis", molt ben escrit, però que no passi mai!

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Si veus el cel ple, ets home afortunat, Antoni...
      Una abraçada.

      Elimina