 |
|
Dibuix: Albert Guillaume
|
Mascar el aire
comer nubes
besar el cielo,
te quiero.
Hacer pompas de jabón,
alzarlas hasta tocarlas con los dedos.
Explosión de hervor, dolor, rubor, horror, sinsabor…
¿Acaso no es todo eso amor?
Yo tan sólo quiero
mascar el aire
comer nubes
besar el cielo,
te quiero.
són els termes que dictes d'una complaença encisadora quan són assolits
ResponEliminaSegurament sigui així com dius...
EliminaSempre és un plaer la teva visita, Antoni!
Carai quin canvi , d'estil i de llengua (tge )
ResponEliminaM'agrada !
MaH
Un/a ha d'anar explorant nous camins per no estancar-se, Arnau.
EliminaM'agrada que t'agradi!
Aquesta és la qüestió , i la màgia de escriur i llegir(te)
EliminaUna abraçada exploradora
Una abraçada, mariner d'asfalt! :-)
Elimina¿Acaso?
ResponEliminaSi antes lo dudaba , ahora no; no despúes de leerte.
Un saludo.
Me alegra haberte aclarado dudas si en algun momento las tuviste, Jaime.
EliminaHe entrado en tu blog pero no he podido verlo bien; creo que tendrías que revisar la configuración. Me gustaría leerte...
¡Gracias!
M'encanta el canvi d'estil! Jo també vull mossegar eixe cel, ha de tindre unes vistes increïbles. ;)
ResponEliminaAbraçades!
Que bé que t'agradi aquest "nou experiment", Ari.
EliminaI no m'estranya que vulguis mossegar aquest cel; té un gust ben dolç... :-)
Abraçada!
Alimentar-se d'aire i de núvols? Fer petons al cel i bombolles de sabó?
ResponEliminaQuina sort gaudir d'un amor tan lleuger. Si mai es torna feixuc, esbaldeix-lo amb aigua de pluja.
Fita
Prenc nota, Xavier...
EliminaGrata visita!