Fred intrínsec

Fa fred, avui...
Camino sobre terra àrid,
s’esquerda el sòl que vàrem vorejar.
Desproveïts del bastó d’esperances,
transito amb fred als ossos.
Canten les cigales, el sol sua mars de sal.
I aquest camí que no s’acaba
sense oasis en el que xarrupar.
L’hivern és grat un cop tocat pel fred intrínsec
sota un sol que escalfa.
Quin fred més gèlid
quin mal més luctuós.
Jo, que mai he estat fredolica
tinc l’ànima glaçada;
serà que... fa fred, avui.