Jo tinc un amic que seu al meu costat quan és primavera.
El meu nou amic dispers de nit i amb set de sal.
Ell no n’és conscient però té un poder innat, l’encant natural.
Quan el firmament és fosc ell vola amb unes ales d’estrassa.
Neda entre corals, sota un sol que crema. Juga amb dofins i balla amb estrelles.
Jo tinc un amic amb gust de mar i rínxols de seda.
Encara no ho sap, però vola quan és fosc i neda quan el sol crema.
(!)
ResponElimina:-D
EliminaHola Martina, aquest poema m'ha encantat. La imatge és refrescant i viva. Molt bonic.
ResponEliminaM'alegra que t'agradi i refresqui, Consol!
Elimina