Com acaben els pallassos

 

Com acaben els pallassos
 -Adam Zagajewski-

Un vell pallasso reparteix fullets a l'estació, anunciant

un circ ambulant. Sens dubte, és així com acaben

els pallassos: substituint una màquina (o un nen).

L’observo atent: vull saber com acaben els pallassos.

Entre la malenconia i el salvatge riure contagiós

desapareix lentament l'equilibri ple d'encant;

any rere any el solc de les galtes és més profund,

i al final queda la desesperança d'un nas massa gran

i moviments maldestres d'ancià, ja no són una paròdia

dels saludables i irreflexius, són un pamflet que culpa

la imperfecta constitució del cos, l'error

l'arquitecte. Queda la llum de l'ample front, el llum

d'una pell massa blanca (ara sense pols), uns llavis

fins i uns ulls pels que ja mira un estrany, treu el cap

amb fredor algú que podria ser el futur inquilí del rostre

(si s'aconseguís prorrogar el lloguer d'aquesta tristesa).

És així com acaben els pallassos, quan s'endinsa en nosaltres

la gran indiferència del món, amargament, com plom a la boca.

...........................................................

Primer va ser la impactant imatge del pallasso. I la vaig guardar.
Després la troballa del poema. I el vaig desar.
Temps més tard, com quan passa amb moltes coses a la vida, tot encaixava.
El pallasso va cobrar vida.
I no he pogut evitar fusionar-ho i compartir-ho.
Compartir-ho amb qui ho vulgui mirar, llegir i/o encaixar.
-MH-