M’agrada la A amb la F i la X.
Quan penso que m’ofega no tenir-te, inhalo claustrofòbies.
Tremolo quan m’asfixio, masfixies de besos.
Moro amb sobredosis d’aire.
....................................................................................................Asfixia’m, asfíxia
M’oprimeix aquest regust escàs d’oxigen i tanmateix, m’agrada.
Oh dolça asfíxia, priva’m de pulmons.
Resta’m sospirs de l’equació d’ingràvida asfíxia.
Fes-me oblidar com es respira. Escanya’m el record.
....................................................................................................Asfixia’m, asfíxia
 |
| 2on PREMI XXVIII Concurs Poesia i Prosa CPNL Sant Just Desvern |
! (supelatiu/ agosarat/ transgresoR /atractiu/adictiu: brillant ) !
ResponEliminaGràcies per tots i cadascun dels adjectius, Arnaudeguerau!
EliminaRealment, molt bó!
ResponEliminaMolt amable, franjotass! :-)
EliminaM'agrada molt aquest poema, 'sobredosis d'aire'!
ResponEliminaMe n'alegro de que t'agradi, Albert!
EliminaImpactant del començament fins àl final, les paraules comuniquen exactament la sensació angoixant de l'asfixia.
ResponEliminaLa dicció és espectacular.
Felicitats!