Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 4 d’abril del 2013

Créixer

274è joc literari de Jesús M. Tibau

Tenia 15 anys, però no n’aparentava més de 13. Sempre havia estat tardana en això dels canvis que comporta créixer -que no madurar-.
Les companyes de classe estaven molt més desenvolupades que ella. Clar que, fins aleshores, tampoc l’havia importat massa.
A ella tan sols l’interessava jugar a futbol, sortir de tant en tant a prendre alguna cosa amb la colla i llegir en les estones mortes.
El seu aspecte físic era més el d’un típic noi adolescent, amb els seus texans, suèter ample, vambes còmodes i cabells recollits en una cua. Sempre havia vestit d’aquesta manera i mai s’havia plantejat de canviar-la.
Tanmateix, no li havia passat desapercebut el fet de que les noies de la seva edat començaven a maquillar-se, a vestir d’una manera més femenina i a coquetejar.

El divendres, després de classe, esperava a la colla amb la pilota a les mans, a la cantonada de sempre, prop del parc.
Aquell dia, mentre no arribaven els amics, va deixar la pilota al terra i va parar especial atenció en l’aparador d’una botiga de vestits de festa.
Hi havia un vestit de núvia que estava il•luminat de tal manera, que era inevitable no atansar-se a fer-hi una ullada. El llum projectava en ell un aire de malenconia i màgia.
Va pujar un graó per observar-lo amb més deteniment. I va començar a repassar els detalls: la lluentor feia intuir un teixit semblant a la seda, escot paraula d’honor, color blanc impol•lut, senzill sense cap extravagància ni ornament innecessari, de tall recte, seriós però provocador, discret alhora que sensual, i molt, molt femení.

En això que va arribar la colla, i van fer-li broma en veure-la tan embadalida amb el vestit. Ella va fe un gest com per treure-li importància.
Va agafar la pilota i va córrer cap al parc, darrere d’ells.
Mentre corria però, va experimentar una sensació estranya. Notava que alguna cosa havia canviat en ella. Petits canvis que començaven a germinar en el seu interior i també, en el seu exterior...


274è joc literari de Jesús M. Tibau

Cançó: Pantalons curts i els genolls pelats - Els pets


 

6 comentaris:

  1. Quina vergonya fer el canvi, me'n recordo moltíssim... Hi ha sempre un abans i un després, alguna cosa o detall que et fa prendre consciència que estàs creixent. Ho reflecteixes molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, en això dels canvis en l'adolescència. N'hi ha que inclús ho han viscut de manera traumàtica.
      I també penso que sempre hi ha un detall o una experiència concreta que materialitza, d'alguna manera, aquesta transició de nen/a a home/dona.

      Per cert, molt divertit el teu relat! ;-)

      Elimina
  2. Un escrit fet amb molta sensibilitat, sobretot quan descrius el vestit de núvia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena pel comentari, i per l'"streaptese" del teu vers. ;-)

      Elimina
  3. moltes gràcies per participar a les meves propostes creatives

    ResponElimina