No voldria que ens discutíssim, però anhelo que arribi el moment per fer-ho.
En les nostres particulars disputes, tu ets el millor oponent.
No m’agrada que ens empipem, però no puc deixar d’imaginar que m’agafes del canell i no em deixes anar. I no ho fas.
És tan atractiva la vena del coll quan et palpita…
Et sorprendria saber què és el que fantasiejo quan em retreus mil coses que no escolto.
Jo només tinc ulls per la passió que hi poses.
I tan sols espero que ataquis.
Escac i mat.
Particularment, m'agraden més les reconciliacions.....heheheh en que tampoc i falti la passió !!
ResponEliminaCoincidim en gustos, doncs. :-)
EliminaTinc mals records de quan m'enfado, prefereixo quan surt el sol, i com a Catalunya, on predomina la claror.
ResponEliminaNo em parlis de Catalunya, Helena, que m'enamoro! :-)
EliminaHi ha relacions així, que gaudeixen de la baralla com a font de passió i reconciliació. Molt ben escrit!
ResponEliminaCada relació és un món, Sílvia.
EliminaGràcies! :-)
Voldria deixar clar, que amb aquest text no he volgut fer apologia de cap mena.
ResponEliminaLa meva intenció ha estat la de transgredir, saltar-me una mica les normes i potser, provocar.
Deixar de parlar de l’amor i/o la passió, en termes tan purament romàntics per donar-li un punt de sal, de morbo si es prefereix
I partint d’aquí, que cadascú faci volar la imaginació com més desitgi...
Quan algú s'enfada la vergonya s'anula i s'entra en un estat impulsiu, potser per això es relaciona certa "actitud agressiva" amb passió carnal :P
ResponEliminaVeig que has aprofundit en el tema, quasi més que jo a l'escriure-ho.
EliminaÉs una explicació prou lògica i correcte. Hi pensaré...
Gràcies!