Avui, t’he mirat mentre dormies.
Feies una carona... Suscitaves pau.
Respiraves profunda i pausadament.
No m’ha calgut tancar els ulls per escoltar el ritme del teu pols.
Dormies amb la mateixa intensitat amb la que vius el dia a dia.
I estaves tan dolç amb la mà sota la galta...
Avui, t’he mirat mentre dormies.
No t’he tocat, n’he tingut prou amb mirar-te.
Se’t veia tranquil, feliç.
He endevinat que tenies somnis plàcids.
Tan quiet i assossegat, semblaves indefens.
Desprenies bondat, refermant-me en no ser-te prou digna.
Avui, t’he mirat mentre dormies i crec, que he somrigut al mirar-te.
Desprendre bondat mentre dorms, que plàcid.
ResponEliminaAquesta sensació de bondat plàcida és la que volia transmetre.
EliminaGràces Helena!
molt maco... molt... però m'hi sobra...:
ResponElimina"refermant-me en no ser-te prou digna"
això que aparentment pot semblar no ho sol ser...
Toni, que a tu t'hi sobri, no vol dir que la dona observadora no tingui aquesta sensació de no ser mereixedora del que té davant dels ulls.
EliminaEs parla de sensacions, més que de realitats.
Exageracions potser, perquè el text adquireixi més contundència pel que fa a aquesta pau calmada, i als sentiments que s'hi remouen.
Gràcies per la teva opinió. La tinc molt en compte.
S'ensuma pau i placidesa de l'anima en llegir-te MarinaH
ResponEliminaGràcies
No saps com em satisfà que et causi aquest efecte, Carles.
EliminaI, gràcies a tu!
molt bonic marina, desprèn humilitat i bondat... ben segur que ets digna d'aquesta pau
ResponEliminasalutacions des de mataró
Li haurem de preguntar a l'observadora, si se sent digna d'aquesta pau...
EliminaGràcies per passar-te, Joan!
Jo també he sentit una sensació de pau. Gràcies. Tens algun blog on pugui llegir més poemes teus? Montse
ResponEliminaMontse, m'alegra haver-te fet sentir aquesta sensació.
EliminaDe bloc, només n'escric aquest.
Si et refereixes a més articles dins del bloc: a la dreta, hi podràs veure tots els arxius classificats per anys i mesos. Crec que n'hi ha prop de 70.
Gràcies! :-)