Créixer

274è joc literari de Jesús M. Tibau

Tenia 15 anys, però no n’aparentava més de 13. Sempre havia estat tardana en això dels canvis que comporta créixer -que no madurar-.
Les companyes de classe estaven molt més desenvolupades que ella. Clar que, fins aleshores, tampoc l’havia importat massa.
A ella tan sols l’interessava jugar a futbol, sortir de tant en tant a prendre alguna cosa amb la colla i llegir en les estones mortes.
El seu aspecte físic era més el d’un típic noi adolescent, amb els seus texans, suèter ample, vambes còmodes i cabells recollits en una cua. Sempre havia vestit d’aquesta manera i mai s’havia plantejat de canviar-la.
Tanmateix, no li havia passat desapercebut el fet de que les noies de la seva edat començaven a maquillar-se, a vestir d’una manera més femenina i a coquetejar.

El divendres, després de classe, esperava a la colla amb la pilota a les mans, a la cantonada de sempre, prop del parc.
Aquell dia, mentre no arribaven els amics, va deixar la pilota al terra i va parar especial atenció en l’aparador d’una botiga de vestits de festa.
Hi havia un vestit de núvia que estava il•luminat de tal manera, que era inevitable no atansar-se a fer-hi una ullada. El llum projectava en ell un aire de malenconia i màgia.
Va pujar un graó per observar-lo amb més deteniment. I va començar a repassar els detalls: la lluentor feia intuir un teixit semblant a la seda, escot paraula d’honor, color blanc impol•lut, senzill sense cap extravagància ni ornament innecessari, de tall recte, seriós però provocador, discret alhora que sensual, i molt, molt femení.

En això que va arribar la colla, i van fer-li broma en veure-la tan embadalida amb el vestit. Ella va fe un gest com per treure-li importància.
Va agafar la pilota i va córrer cap al parc, darrere d’ells.
Mentre corria però, va experimentar una sensació estranya. Notava que alguna cosa havia canviat en ella. Petits canvis que començaven a germinar en el seu interior i també, en el seu exterior...

274è joc literari de Jesús M. Tibau

Cançó: Pantalons curts i els genolls pelats - Els pets


 

Mentre dormies

Avui, t’he mirat mentre dormies.
Feies una carona... Suscitaves pau.
Respiraves profunda i pausadament.
No m’ha calgut tancar els ulls per escoltar el ritme del teu pols.
Dormies amb la mateixa intensitat amb la que vius el dia a dia.
I estaves tan dolç amb la mà sota la galta...

Avui, t’he mirat mentre dormies.
No t’he tocat, n’he tingut prou amb mirar-te.
Se’t veia tranquil, feliç.
He endevinat que tenies somnis plàcids.
Tan quiet i assossegat, semblaves indefens.
Desprenies bondat, refermant-me en no ser-te prou digna.

Avui, t’he mirat mentre dormies i crec, que he somrigut al mirar-te.

Cançó: Mentre Dormies - BARS

El plaer dels sentits

Sensorial, sensual, sensitiu. Aclapares els meus sentits.
Explosió de sabors per cada petó teu.
El teu perfum impregna l’estança.
Paraules en un llenguatge nou, xiuxiuejades a cau d’orella.
Infinites extensions de pell, explorades en èxtasi.
El que veig, ho desitjo. Ho vull ara.
M’esgarrifa descobrir el plaer dels sentits.
Els meus provocadors sentits, provocats... Provoca’m.

Mirar-te, mirar-me

Forma part de la meva rutina diària, mirar-te. M’agrada. Em reconforta i m’enorgulleix contemplar-te.
I avui no m’ha semblat un dia diferent per fer-ho, almenys en aparença. Així doncs, t’he mirat com sempre, però també per primera vegada. T’he mirat amb la mirada baixa i cautelosa.

Alguna cosa ha canviat en tu. T’he mirat i no t’he pogut reconèixer.
Tota una vida, tota la vida creient coneixe’t, creient saber-ho tot de tu. Tu sempre tan previsible, poc amic de les sorpreses.
Et tinc al davant i no sé qui ets. Et miro i no et puc veure. Tu, un total desconegut.

Espantada pel reflex, allunyo els ulls del... mirall.

De dalt a baix

De dalt a baix. Així és com vull que em miris.
De baix a dalt. No et deixis cap racó.
Primer els cabells, deixats anar tal com a tu t’agraden.
La cicatriu també, li agrada ser observada.
Arriba als peus. Coneixent-me, endevinaràs que són freds.
Segueix pels ulls. M’agrada que quan em mires, em vegis.
Si acluco els meus endevino el teu recorregut.
A mi no em cal. Conec cada pam de la teva pell.
Sóc tota teva, ho saps, de dalt a baix i de baix a dalt.
Considera’t privilegiat, doncs avui:
Et permeto que m’observis,
de baix a dalt i potser també... de dalt a baix.



Cançó: Ceràmiques Guzmán - Manel

Teixint il•lusions, teixint decepcions

Teixia una vànova sense pressa, asserenada, però tampoc sense pausa.
Des d’un primer moment ja va tenir clars els estampats i els colors.
Dibuixos geomètrics, un tant cubistes, distaven dels típics estampats de peces d’aquesta mena. Però la seva fantasia ho projectava així. I d’aquesta manera, seguint les figures mentals, les plasmava en cada puntada.
Els colors... Cada color havia estat escollit amb cura a la merceria del barri. Diferents i vibrants tons per a cada element d’aquell trencaclosques filós. Blancs impecables, vermells fogosos, grocs lluminosos...
En arribar al blau de la confiança, de l’amistat i l’afecte, l’agulla va lliscar sobre la vànova.
Va enfilar-la de nou; aquest cop amb el verd de l’esperança.
Va clavar l’agulla a la peça amb tan mala sort que es va punxar el dit. (Aleshores va recordar l’àvia que deia que una bona cosidora sempre havia de portar el didal posat).
Gotes de sang van tacar la roba.
Amb ràbia va tornar a enfilar l’agulla; aquesta vegada amb el blau d’abans. I de mala gana va cosir una figura amb arestes deformades.
Va teixir amb força, amb ira, amb incredulitat.
En veure el patètic resultat, va aixecar-se de la cadira i va desfilar i destrossar aquella falsa vànova.
El fil rosa de la ingenuïtat va ser l’últim en caure de manera cautelosa.
Aquell hivern passaria fred...

Sobre els genolls

Seu aquí, als meus genolls. Apropa't.
Xiuxiueja'm a l'oída allò que et causa rubors.
No pateixis, serà el nostre secret.
Seu i digue'm quantes vegades has desitjat paraules de carnalitats.
Confessa'm que et faig sentir única, com únics els nostres moments.
Vine, seu i explica'm.
No cal que et treguis la roba. En canvi moriria perquè te'm mostressis nua.
No perdis el temps seduint-me. Fa segles que vaig començar a sentir-te addició.
Seu aquí als meus genolls i parla'm baixet.
I quan no em vegis, et lligaré perquè siguis meva.