La gent, la meva gent

M'agrada la gent que quan et pregunta "com estàs?" verdaderament espera resposta (i a més, l’autèntica).
M'agrada la gent que et mira als ulls constantment... constantment, excepte quan esclata a rialles, i les ganyotes li ho impedeixen (com m'agrada aquesta gent que riu amb ganes!)
M'agrada la gent que quan veu que et fas mal, fa ganyots de dolor propi (i el cert és que el patiment compartit, és menor).
M'agrada la gent amb la boca oberta (m'agrada saber que encara queda gent innocent que se sorprèn).
M'agrada la gent que corre sota la pluja, i les senyores que es posen bosses al cap, i els nens que xipollegen amb bótes grogues (m'agraden els paraigües tancats).
M'agrada asseure'm al banc del parc, obrir la llibreta, observar la gent i apuntar totes aquelles persones que m'agraden. I m'agrada arribar a l'últim full i tenir més i més noms per anotar.
M'agrada la gent, la meva gent.

Vinyeta: Quino

Cançó: "M'agrada la gent" de Laia Bastús