Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 16 de desembre del 2015

Qui manega el teu destí?

M'agradaria arrencar les pàgines del calendari abans del dia 1. Inclús m'agradaria no tenir calendari. Però el tinc, i tinc la mania d'encreuar els dies amb retolador gruixut i vermell. I abans de sortir al carrer em maquillo minuciosament perquè no es noti la fatiga del meu rostre. I somric sorpresa a tots els comentaris de la gent gris -rebotida en abrics d'estampats impossibles- que ja em conec des d'abans de començar la conversa. I m'espero que siguin les dues per dinar, per molt que els meus budells esglaïn abans. I me'n vaig al llit sense son, perquè és de nit . I miro el rellotge sense parar -i no és una exageració: sense parar!- esperant aquell moment que mai arriba.

M'agradaria arrencar les pàgines del calendari abans del dia 1. Ho tinc decidit...
Avui sortiré al carrer amb la cara neta i espatllaré les previsibles sortides dels conversadors tediosos -i horteres-. Trencaré les manetes del rellotge i me les cruspiré a tres quarts i cinc de dues. Al capvespre, i quan encara sigui de dia, agafaré el retolador vermell i dibuixaré una lluna a la finestra. I a l’endemà, quan em llevi, em vestiré amb el somriure més vil que trobi a l'armari i em dirigiré al calendari per trencar-lo en deu mil bocins. Perquè ara sóc jo qui marca el meu temps; a partir d’ara seré jo qui manegui el meu destí.

"Lost in movement" de Moeys Photography


“El destino no hace visitas a domicilio, hay que ir a por él.” (Carlos Ruiz Zafón)
Publicat per a

4 comentaris:

  1. xavier pujol17 de desembre del 2015, a les 2:28

    Quan l'estripis, algú es guardarà un dels 10.000 bocins del calendari.
    Te'n restaran 9.999

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH19 de desembre del 2015, a les 7:34

      Hmmm... llavors, per evitar qualsevol possibilitat de que torni a les meves mans, encara que sigui un bocinet, potser el cremi. ;)

      Elimina
  2. F. Haldane24 de desembre del 2015, a les 2:50

    ¡Vaya¡

    Yo tengo la manía de tachar los días con rotu azul y mirar el santoral( ¿ves?...manías)

    Siempre he creído en el destino, en el cauce ya labrado de mis pasos y dejo el azar para las quinielas ( que no hago). Detesto los relojes y el paso de ese tiempo que pasa sin darme cuenta y me gusta perder horas oteando los colores de un horizonte que me resulta agradable; pero, cuando quieras, quedamos para sacrificar las hojas de un calendario y el marcapasos de un reloj digital con voz.

    Feliços dies . Un petó amb i sense H

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH24 de desembre del 2015, a les 5:19

      Quedaremos al alba, por aquello de no llevar relojes... para sacrificar las hojas del calendario, a modo de rito.

      Bones Festes, Jaime!
      Un petonet amb H majúscula.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)