Després d’un dia en ve un altre

Després d'un dia en ve un altre...

El diumenge espera el dilluns
per cedir-li el torn.
Bufes una espelma
i ja ha passat un any
que n'encens una altra.
Apagues la cigarreta
en un cendrer atapeït,
pensant en fumar la següent.
I així passes els minuts i els dies,
fent i desfent
per tornar a fer i desfer,
fent plans, per desdir-te’n,
despertant i adormint-te.
Tibes d’un fil
i s’esfilagarsa tot el teixit;
però encara et queden fils al cosidor
i un didal
que et deia l’àvia, que sense ell
no eres bona cosidora.
I som-hi una altra vegada,
que no es digui que no ho intentes.
Et despertes,
fas plans
i els desfàs.
Tibes del fil,
et poses el didal
i tornes a cosir.
I t’adorms
i si tens sort, somies.
I després d’un dia en ve un altre
i un altre i un altre...
I la vànova sense acabar-se.

Un altre hivern gèlid.