Entre taurons i tritons et trobo dins una peixera, cobert de tot el teu pèl d'animal salvatge. Amb els meus llavis d'amfibi ressegueixo les quatre cantonades del recinte envidriat fins a trobar els teus ulls ambre.
Et faig mil preguntes que ja no recordo, excepte una: Saps nedar? Òbviament em respons, amb ullals esmolats i divertits, que no. I entre curiositats insomnes es fa de dia...
Les nits de sol, perdo les escames, i ja no ens podem trobar. Haurem de ser amics de lluna plena, de sal de mar i licantropies vàries.
 |
| Imatge trobada a la xarxa |
Que romàntic ! Felicitats !!
ResponEliminaJo no diria ben be romàntic, però també m'agrada que ho vegis així.
EliminaGràcies artur!
l'aigua i l'aire, medis incompatibles per a ànimes compatibles.
ResponEliminafronteres de vidre dur, invisibles... com l'aire, com l'aigua.
Fronteres infranquejables en el món terrenal, però no pas en els altres mons, en els que inclús es pot volar!
EliminaGràcies sr. nadie.
Recordaste la pregunta importante.
ResponEliminaCierto, y no por capricho de la mente.
EliminaGracias anuar.