Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 18 de setembre del 2015


Publicat per a

2 comentaris:

  1. xavier pujol19 de setembre del 2015, a les 12:43

    Escriu suau la poesia, que no es clavi la ploma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH21 de setembre del 2015, a les 1:48

      Tens raó Xavier, la poesia també pot ser punyent fins a ferir el paper.

      Gràcies!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)