Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 11 de juny del 2014

Exhausta

Cansada, molt cansada. Fatigada fins gairebé l’extenuació.

Sense orientació ni consciència de l’estat propi en instants d’abúlia. Amb l’única força per exhalar un sol sospir o potser una glopada d’aire. I amb aquest únic desig, bufo.
Bufo dins l’ampolla de vidre que una vegada va ser plena. Bufo procurant emetre algun tipus de so, alhora que intento recordar quan vaig dir l’última paraula. Aleshores m’adono que he oblidat la meva pròpia veu, i potser, el llenguatge. I bufo altra vegada intermitentment, provant de recompondre una melodia. Amb l’absurda intenció de treure aquella cançó que sé que em porta bells records d’infantesa. Malgrat l’escàs esforç, és inútil; no la recordo i em desespera. Em desespera i m’abalteix en una mena d’embriaguesa. Però l’ampolla és buida i no puc ni ofegar-hi la tristesa.

Cansada, molt cansada. Abaltida i totalment esmaperduda. Amb ulls clucs però amb la percepció constant de la coïssor a les ferides. Sense esma per gratar-les, i bacteris afamats aguaitant l’atac.

Rendida a la fi; abatuda i ara ja, descansada. Exhausta, descanso...

Fotografia: Buljigic Milan


“Un cansament ansiós d’aconseguir d’un salt, d’un salt mortal, la meta última, un pobre cansament ignorant que ja no volia ni tan sols voler.” (Friedrich Nietzsche)

14 comentaris:

  1. MartinaH, ho has descrit tan bé que m'he quedat sense aire.
    Un dia o altre tots podem tenir la sensació de l'ampolla buida.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense aire? Això és que el text t'ha arribat d'una manera o altra, i per això, em satisfà.

      Gràcies, Fita!

      Elimina
  2. És terrible. Tinc un cas molt proper. És molt dolorós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors, el text no fa referència a cap patologia tot i que sé per on vas i em sap greu que li succeeixi a alguna persona propera teva.
      Jo, tan sols he volgut definir sensacions i emocions, portades a l'extrem.

      Una abrçada i gràcies.

      Elimina
  3. Això és la descripció d'un estat que ja ha passat, m'imagino.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Helena, com li deia a novesflors és un intent de descriure uns moments, però "literàriament" portats al límit. No patiu! ;-)

      Moltes gràcies.

      Elimina
  4. Una buidor on no hi pots ofegar ni la tristesa. Punyent metàfora! Salut!

    ResponElimina
  5. La metàfora és esfereïdora per intensa i descriptiva. Tu en saps... ets bona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria a mi saber-ne, ja... Però s'accepta, i de bon grat, l'elogi.

      Un plaer, com sempre, la visita, Octavi!

      Elimina
  6. En el seno de la botella esta la espiga que respira con tu aliento:

    Siempre hay una bocanada de esperanza para escribir un siguiente poema.

    ¿Verdad que lo sabes? ( no me dejes mal , di que si)

    Una abracada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te dejaré mal porque lo creo firmemente: simpre hay una próxima bocanada y nunca el último poema.

      PD: ¿Te he dicho que me encanta tu prosa poética?

      Una abraçada.

      Elimina