He après a tenir paciència, i pacientment he après que no és el mateix entendre que comprendre.
He après que tant o més inútil és, esperar a l’andana a que passi el tren, que pujar-hi esperant que tot succeeixi segons quelcom premeditat.
He après a tenir paciència i a descobrir que ser pacient no et fa sant sinó savi.
Que la vida és una roda i que va tot rodat, es vulgui o no es vulgui, amb paciència o sense ella.
He après a tenir paciència ara que tinc els genolls pelats i, morats a la consciència.
He après a base de caure i d’aixecar-me, i de tornar a caure i de tornar-me a aixecar.
Que qui t’estima et perdona i només qui sempre ha estat (amb tu) és qui estarà.
He après a creure que va bé repetir-se les coses per creure-se-les un mateix. A tenir paciència i amb paciència: aprendre a ser feliç; potser ara no però més endavant potser sí, potser ara no però més endavant potser sí...
He après a tenir paciència ara que tinc els genolls pelats i, morats a la consciència.
He après que tant o més inútil és, esperar a l’andana a que passi el tren, que pujar-hi esperant que tot succeeixi segons quelcom premeditat.
He après a tenir paciència i a descobrir que ser pacient no et fa sant sinó savi.
Que la vida és una roda i que va tot rodat, es vulgui o no es vulgui, amb paciència o sense ella.
He après a tenir paciència ara que tinc els genolls pelats i, morats a la consciència.
He après a base de caure i d’aixecar-me, i de tornar a caure i de tornar-me a aixecar.
Que qui t’estima et perdona i només qui sempre ha estat (amb tu) és qui estarà.
He après a creure que va bé repetir-se les coses per creure-se-les un mateix. A tenir paciència i amb paciència: aprendre a ser feliç; potser ara no però més endavant potser sí, potser ara no però més endavant potser sí...
He après a tenir paciència ara que tinc els genolls pelats i, morats a la consciència.
 |
| Mira la imatge i... només si tens paciència, t’enduràs una sorpresa. |
“La paciència és amarga, però els seus fruits són dolços” (Jean-Jacques Rousseau)
“La paciència comença amb llàgrimes i, a la fi, somriu” (Ramon Llull)
He après a esser passivament un reflexa sobre el bassal esquitxa per la roda insolent del teu cotxe .
ResponEliminaTens molta raor on dius...... La paciència es amarga ,pero dolços son els seus fruits.
La frase que cites no és pas meva, però també hi estic molt d'acord, com tu.
EliminaI si com dius, has après a ser un reflexe... a més de manera pacient i passiva, ja tens molt de guanyat.
M'alegra veure't per aquí, Lluís!
certament, la paciència es un aprenentatge de la vida.
ResponEliminaJo també ho penso, anònim, encara que no és tasca fàcil.
EliminaGràcies!
És difícil ser pacient, i tanmateix necessari. La paciència és font de saviesa.
ResponEliminaDifícil, necessari i font de saviesa... totalment d'acord, novesflors.
EliminaMoltes gràcies per la visita!
Esperar pacientment a que arribi l'amor, la felicitat... o un taxi un dia que plou.
ResponEliminaFita
Tampoc esperar de braços creuats, però sí amb paciència i bons aliments, que en diuen...
EliminaGràcies, Fita!
"Perdonar és comprendre, comprendre és perdonar". M'agrada moltíssim aquesta entrada, no té pèrdua.
ResponEliminaM'agrada que t'agradi, Helena.
EliminaMoltes gràcies.
ui uui uuui, la paciència de veure com van caient els eurus del taxímetre del que fa voltes i voltes, això és paciència!
ResponEliminaDiuen els catòlics que la paciència és la virtut oposada a la ira, sobretot la ira contra un mateix quan error rere error no hi ha manera d'avançar, i és amb els genolls pelats i blaus al cor com es pot començar a gaudir del que aprenem.
Gràcies per la paciència :)
El taxímetre dius? Quan vaig en taxi, no desvio la mirada de la finestra perquè, tot i per fer ús de la meva paciència... també té un límit! ;-)
EliminaSempre és un plaer que et visiti una Gata. Gràcies!
Ha estat un marrameu de plaer!
ResponEliminaEntonces eres una persona afortunada , rica ; cuesta valorar lo aprendido y lo que ha supuesto llegar a es andén , saber aguardar mientras las vías muertas son un rastrojo que nos mira , cuesta vislumbrar el humo del tren y levantar el equipaje con una mano mientras que en nuestros ojos habitan esperanza y llanto sin adiós.
ResponEliminaEres afortunada.
Un abrazo.
Posiblemente sea afortunada, aunque tambien es cierto que nunca hay que bajar la guardia. Aun me queda por tener algún que otro moratón más...
EliminaGracias y un fuerte abrazo, Jaime.