Hi ha nits que sóc pantera
nits que el cor s’accelera
i se m’atura el pols.
nits que el cor s’accelera
i se m’atura el pols.
Predadora solitària
sóc pantera sedentària
aguaitant en els xamfrans.
sóc pantera sedentària
aguaitant en els xamfrans.
No miolo i sóc felina;
te m’escapes com aigua marina
però després... sempre t’agafo.
te m’escapes com aigua marina
però després... sempre t’agafo.
Atrapat entre les cordes
en la selva de llambordes,
la nit dilata.
en la selva de llambordes,
la nit dilata.
Trepo la pell que llepo
i salvatge, t’esgarrapo,
esgarrinxo i esgarrapo.
i salvatge, t’esgarrapo,
esgarrinxo i esgarrapo.
Hi ha nits que sóc caçadora,
udols de ferotge pantera,
nits que el cor s’accelera.
udols de ferotge pantera,
nits que el cor s’accelera.
Sense nits així la vida seria un desert molt aborrit...
ResponEliminaSalut, pantera! ;)
Una mica d'acció a les vides i... a les nits.
EliminaGràcies per la visita, Ximo!
Pel bé de les teves víctimes, espero que les ungles i dents siguin toves.
ResponEliminaFita
Manicura feta i dents de llet. No cal patir... :)))
EliminaUn plaer la visita, en terres selvàtiques.
Com tots els teus molt bonic, descriptiu, Molts voldrien estar atrapats entre les cordes .....
ResponEliminaJa se sap que hi ha cordes que no estrenyen...
EliminaSempre és agradable veure't per aquí, Josep. Gràcies!
Les urpes m'esfereeixen,
ResponEliminaels udols m'atemoreixen,
em fan basarda els caçadors.
Parlant de xamfrans,
només em plauen,
les panteres,
que hi porten la bossa a joc.
Caram, quin comentari més poètic o quina poesia al·lusòria més adient!
EliminaGràcies pels versos i pel detall, Octavi.
quines nits més mogudes passaràs... m'ha encantat
ResponEliminaAixò sembla, Xelo...
EliminaQue bé que t'agradi!
Hi ha brins en la pomera
ResponEliminabrins que em fan salivera
i m'acceleren el cor.
Com Pandora mil·lenària
sóc la Eva humanitària
temptejant tots els humans.
No udolo i sóc divina;
et defujo, Adam, sóc esquiva
inútilment... sempre vols marro.
Com m'agrada la teva versió, Antoni!
EliminaTot un regal... gràcies.
Ronronea tu teclado y hasta Halle Berry sabe que la noche te pertenece cuando deseas ser cada una de las tejas que desafían el vértigo del alero , cada una de las sombras que atemorizan el hierro de las farolas y el temblor de los silencios que se acurrucan a ras del suelo.
ResponElimina¡Lo sabia¡
Un abrazo.
La pantera, vanidosa, escucha tus palabras; y altiva, se acurruca satisfecha.
EliminaUn abrazo. :-)
Pantera solitaria i felina, atrapada trepes i caces.
ResponEliminaPerdona'm per gronxar-me en els teus versos, però m'ha fet gràcia. ;))
No t'he de perdonar sinó donar-te les gràcies per voler gronxar-t'hi, i riure una estona.
EliminaGràcies per la visita, V.V. ! :-)