Fràgil a hores

Puc fer-te una confessió a xiuxiuejos perquè no em sentis? Si és així, em confesso infractora.
Si em preguntes pel meu mètode, et respondré que al seu costat, les armes de dona són joguines d’infant. I ben lluny de fer-ne vanaglòria... Oh no, és just al contrari!
Si té alguna rellevància el secret de confessió et diré que he estat fràgil a hores.
En un primer moment no sabràs de què et parlo. I ho podria deixar aquí per sentir-me alleugerida. Però l’autoengany el tinc tant usat ja... i amb la consciència no hi tinc bons tractes.

M’he prostituït en el bordell de les emocions alienes posant-me la llenceria més fina. He estat fràgil a hores sabent-ne de la teva debilitat.

Fa temps vaig descobrir la teva feblesa. I com fet amb traïdoria (o sense el com) vaig maquinar un complot. El tenia tant a l’abast! Com no usar-lo?
Conec bé la teva vulnerabilitat cap als cors més febles. Aquesta urgència de cura que et remou i commou. I me n’he aprofitat en la foscor sòrdida, quan m’has vist desvalguda, quan m’he mostrat indefensa rere un riu de llàgrimes dolces.

Sóc conscient que he transgredit els límits d’allò que en diuen ètica.
Si existeix Déu que em perdoni, perquè la meva fragilitat no ho és per naturalesa.
He après a ser fràgil a la teva conveniència. I sense tu saber-ho a la teva apetència. Em fa això menys culpable? Tant és. Ho estat a hores, i també a dies. I ja no recordo com no ser-ho.

Però el pitjor de tota aquesta conspiració és que a base de fingir-ho, ara ja em trenco només d’intuir la teva presència. Vers el meu penediment, vet aquí la meva penitència.

“Fugiu d’un enemic que coneix la seva debilitat” (Pierre Corneille)
“La meva, ets tu” (MH)

 

MÚSICA: Brian Crain - Softness and Light