Del seu poema http://prismesdevidre.blogspot.com.es/2014/04/escriure.html en va sorgir l'intent mutu de copsar la pregunta/idea "Què és escriure?". I vet aquí el que n'ha sorgit...
 |
|
Text: Ari Garrido & MartinaH
Fotografia original: Apungbekeja |
"...neven idees, culls allaus..." I ens ofereixes la neu llisa i blanca.
ResponEliminaFita
Moltes gràcies Fita, per la teva sempre atenta i agraïda mirada.
Eliminadone fe de les teues paraule
ResponEliminaSempre complau compartir pensaments...
EliminaGràcies, Xelo!
i tan cert com la neu de mots a l'hivern i la pluja de versos a una tempesta d'estiu
ResponEliminaUn comentari versat i en forma d'aigua...
EliminaMolt bonic, Antoni!
Jo tampoc "No en sé molt, ni massa, ni m'escau", i camino "de puntetes pel vers", però m'encanta!
ResponEliminaOi que sí, Helena?!
EliminaM’alegra descobrir que no en som pocs/poques...
El dia que morí la lírica, o del dret a pernilada.
ResponEliminaEra un dia d'estiu, l'àliga ja no era al niu,
el boig romania al jardí
de l'oblit i de la desesperança
El dia que morí la poesia
no era ni de dit ni de dia,
entre tots a ganivetades
estripàren el seu cos
el cavaller volia pernil,
a falta de guerra i sang
a falta de pernada, ell volia pernilada
i ara que Sant Jordi vé,
ens escapsarem la mangrana
per destitllar un vers
que no té ni sentit ni gana.
El dia que el vers morí,
jo buscava aigua clara
en tot aquest món baladí
de paraules desgastades.
El dia que la lírica morí,
ningú se'n va donar compte
mentre el vers tingui rima,
i sense, li donem la volta
(entreu al meu bloc: www.lapoesianoexisteix.com)
http://youtu.be/7CSmMOhk7Hk
Elimina:)
En Margarit, no fa gaire, deia que els poemes han d'aconseguir que el lector empatitzi amb els versos i amb què s'hi diu. Fins i tot, semblava que rebutjava les paraules recaragolades i rebuscades. Tot i això, és una meravella caminar per la poesia flanquejats per flors i essències. Bonic i perfumat duet.
ResponEliminaDiria que hom quan escriu no ho fa amb el possible lector en ment. Qui escriu, o com a mínim ho intenta, acostuma a fer-ho amb intencions més egocèntriques.
EliminaPer això mateix si a més a més el lector hi empatitza, i si ja a sobre s'emociona, en resulta un goig i satisfacció doble.
M'alegra d'allò més que aquest poema hagi estat per tu un passeig (anònim) amb flaires de perfum floral. Un plaer acompanyar-t'hi!