A un pam de l’abisme

Aquell dia qualsevol dels qualssevol dels dies de la seva vida va tancar els ulls una llarga estona. I a l’obrir-los, les parpelles se li enganxaren.
Llavors va decidir no aclucar-los mai més.
I l’insomni es va convertir en el seu amic inseparable.
I les hores de vigília li van mostrar un món oníric de tots cantons encisador, hipnòtic a tots els eixos.

Es presenta en la foscor més profunda i la partida comença buscant una petita espurna de llum.
Sobre el tapís negre s’intueixen obstacles en forma d’ombres que dansen provocadores davant els seus ulls cecs.
Fitxes simulen siluetes sinuoses, sensuals, seductores, davant ulls clucs que tot ho veuen.

I empassa saliva.
I conté l'al.lè.
I tota ella s’estrem amb pell de gallina.
I amaga rubors.

Passeja per la vora del taulell, a un pam de l’abisme infinit.

I la provoca.
I l’entusiasma.
I se li accelera el cor.
I la ceguera es torna total.

Les parpelles se li enganxen.
Perd la partida.
L’abisme la vomita a la llum.
Avui ha tingut sort. O potser no?