No ho faré perquè avui no em ve de gust dansar per l’arc iris.
Perquè avui tinc ganes d’escolar-me per la claveguera i ser companya de les rates, de la foscor i la podridura.
Perquè també m’agrada remenar la brutícia i embrutar-me.
Perquè em quedo uns instants ensumant la gasolina fins que em penetra a la gola.
I tant em dóna el que diguin si gaudeixo de la soledat, i si em miren molestos, esperant la resposta que no els donaré.
Perquè no m’incomoden els minuts callats.
Perquè avui tinc ganes de fer el gos i vull ensumar el terra.
Perquè ignoro la majoria de les coses i me’n sento orgullosa.
Perquè avui no giraré el cap quan vegi un animal mort a la carretera.
Perquè no em ve de gust allunyar-me del perill però tampoc analitzar-lo, simplement observar-lo amb poca energia. I perquè també existeix bellesa en la basarda.
Perquè tant m’és si avui no estic presentable.
Perquè avui menjaria amb els dits fins a rebentar rellepant-me la greixina dels llavis.
Perquè avui em miro al mirall i em veig a mi per primera vegada, sense complexes ni tampoc vanitats, amb aquell passotisme que els sembla prohibit.
Perquè m’importa ben poc si incompleixo les regles de la correcció, i avui sóc enemiga dels protocols.
Perquè no m’afligeix no ser encantadora però m’apassiona encantar-me amb les petites coses ignorades.
Perquè vull respirar alleugerida sense cap més impediment que la nicotina als pulmons.
Perquè avui no sé què és la dignitat però em respecto a mi mateixa.
Perquè avui ho vull així, així de senzill.
 |
| Fotografia: Kyle Thompson |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada