Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 13 de juliol del 2014

Has perdut la guspira

Has perdut la guspira. Has perdut allò, no sé el què, que et donava embranzida.
La purna que ens falta als ens grisos; l’impuls per gaudir de la vida.
Has perdut la llum que irradiaves des de tot el planeta. La lletra que em falta pel meu trencaclosques, la fe de l’asceta.
On està l’empremta? La que impregna al prendre aire, la que m’exalta, la que m’eriça. On està l’empenta?
Ja no tens l’espurna que et treia foc per la mirada. La que combina a la perfecció amb la meva aigua calmada.
Has esborrat la rialla, desdibuixant el blanc del teu esmalt perfecte. Ara tot és línia recta; m’has canviat les corbes per fredes dreceres. No ets el que eres...
Ja no brilles ni llueixes. Has extraviat la xàldiga i el carisma, que en tot prisma, et feia exultant. L’entusiasme contagiós també, i el teu cor generós.
Has perdut, d’un sospir, la guspira. Has perdut, vida meva. Has perdut... vida!

Fotografia: Yayoi Kusama

“Al principio era el fuego ascendente que encendía con una chispa las atmósferas, chispa de ojos rojizos, chispa de triplicados ojos, brusca como una flor.” Dylan Thomas

12 comentaris:

  1. Les estrelles són infinites. Les seves guspires, no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonica comparació, gran metàfora.

      Gràcies Atònit!

      Elimina
  2. Has perdut, d’un sospir, la guspira. Has perdut, vida meva. Has perdut... vida!
    Tot i la cendra s'ha de provar reactivar el foc amagat. no tots ho sabem fer Fifo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que no és ni fàcil ni impossible...

      Un plaer la visita, Fifo!

      Elimina
  3. Si creus en l'eternitat de les guspires, tens el decensís assegurat. Buscant entre les cendres, a voltes es retroba el caliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona reflexió... Ni res és etern, ni res està perdut.

      Una abraçada, Xavier.

      Elimina
  4. Potser caldria, a cops de molls, treure la cendra de sobre les brases i amb un ventall avivar el caliu. Amb l'enrenou segur que les xàldigues s'enfilarien per il•luminar, altre cop, l'aixopluc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avivar el caliu... Una bona opció, esperançadora i segurament eficaç alternativa.

      Moltes gràcies per la visita, Albert!

      Elimina
  5. Res no (ens) dura eternament, ni tant sols en l'imaginari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tens raó; ni tan sols en l'imaginari...

      Gràcies per la reflexió i la visita, g!

      Elimina