Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 20 de març del 2014

Poema bilingüe

Poema en col·laboració amb Antonio Peralta:

Poema bilingüe
 
Poco antes de dormirme sueño cosas;
coses que recordo de nit, somnis esvaïts de dia.
Rememoro los charcos, los espejos de mi infancia
evoco presències d’antany i enyoro enyorances.
Ya no tengo recuerdos sino prosas, relatos
textos que es dessagnen a base de tintes
poemitas de carmín y besos tristes.
De vegades, també, no dormo per somiar-nos
en un rincón que ya no existe, con otra mirada
ballant amb cignes al ritme de suaus balades,
aprendidas de tus labios temblorosos.
Ulls en cendra, palp a mans, frec de cossos
borrachos, calientes, insomnes;
un sens fi d’anhels consumats, amors fogosos.
¡Qué comunión de cuerpos, qué voraz letanía!
Llunyanies t’empenyen a apropar-te’m, a abatre’m
en una batalla con sólo vencidos.
Temo el despertar per trobar-me amb l'absència
de ti, de mí, de los espejos rotos.
Tancaré els ulls, aclucaré els somnis
pues poco antes de dormirme, sueño cosas.
 
Antonio Peralta & MartinaH
 
 

Fotografia: Kuki Walsch
 

22 comentaris:

  1. M'encanta! jo havia fet també un text a dues mans i és una experiencia molt enriquidora.
    Núria F.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és. Jo ho havia provat anteriorment, però a més escriure en dues llengües alhora, mai!
      Enriquidor com tu ben dius...

      Gràcies per la visita, Núria F.!

      Elimina
  2. Una meravella de ben acoblat que està. Ho enllace al Google +

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la difusió, novesflors!
      M'alegra que t'agradi.

      Elimina
  3. ben trempat i valent, delectacions enlairades

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades cal llençar-se a la piscina i veure què en surt.

      Mercès, Toni!

      Elimina
  4. Tu escribes i jo llegeixo.
    Tu hablas i jo escolto.
    Tu duermes i jo somnio.

    Fita

    ResponElimina
  5. amb quatre mans surten meravelles com aquesta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un goig que t'agradi el resultat de tant plaent experiment.

      Moltes gràcies, Xelo!

      Elimina
  6. El teu poema és com una sonata per a piano a quatre mans. Preciós, cal estar atent a cada acord.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una melodiosa comparació que delecta la meva oïda...

      Gràcies, Jordi!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Gràcies per passar-te per aquí, Tina.

      Un plaer que sigui del teu gust.

      Elimina
  8. No importa la geografía del lenguaje cuando nos regala un poema donde los autores regalan y sueñas cosas.

    Deberíamos aprender más de los poemas que tejen lazos de seda.

    Excelente.

    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra más que mucho, si cabe, que te guste.
      "Poemas que tejen lazos de seda" me encanta!

      Un abrazo, Jaime.

      Elimina