Com pel caprici del pintor, que en el moment de la creació, li destinà aquell raconet d’herba fresca. I allà, a un pam, el rierol al que ni tan sols se li permet fer-hi una ullada.
Com fet a traïció, sent la remor de l’aigua baixant pel caudal, cada una de les nits de primavera. Mentre, la flor arrelada, somiant nenúfars…
També com a pètal delicat que anhela textures rugoses de roca humida.
Els matins no són millors amb el maleït xiuxiueig dels peixos saltant tafaners, i creant-li enveges.
Pot una flor creure en centaures?
Pot la bellesa excelsa desitjar fins a l’esgarrifança, ser gota?
Pot un pètal engelosir d’escames platejades?
Pot... podria nedar una flor?
Ser tu, en tu, per tu, ser aigua!
M'encanta perquè al final sempre, sempre, sempre ho brodes. És en plan: "no, ja s'ha acabat, jo vull que continue!"
ResponEliminaA continuar eh? :) Una abraçada!
Continuarem sempre i quan es pugui. I tant que sí!
EliminaUna altra abraçada, Ari.
Núria si pot una flor creure en centaures.......
ResponEliminaRosada, creure de moment no està prohibit. :)
EliminaMercès!
i tant que pot creure en centaures, i en unicorns i en granotes principesques
ResponEliminaVes per on, mai m'han agradat ni els prínceps blaus ni les granotes principesques. Però en tota la resta d'éssers mitològics, imaginaris i per imaginar, per què no creure-hi?
EliminaGràcies, Antony!
Acabo de descobrir el teu bloc i tot just ara me'n faig seguidor. També l'he afegit al meu llistat de blocs. Per cert, t'escric des de El far a trenc d'alba. A partir d'ara, et pesno seguir llegint... Felicitats!
ResponEliminaJordi, ara mateix vaig a tafanejar pel teu bloc.
EliminaGràcies per la visita. Ens llegim!
La flor endevina la nostra presència, ens intueix quan ens hi acostem.
ResponEliminaSi mai se li acosta un centaure oferirà la seva fragància a la meitat humana.
Fita
Una novedosa manera de continuar "el conte". Interessant...
EliminaAgraïda, Fita!
Una flor pot creure en el què vulgui, com nosaltres.
ResponEliminaOi que sí, Loreto? Ja només faltaria que no poguéssim creure en tot allò que volem creure.
EliminaGràcies!
I tant que pot nedar una flor ! i suraria.
ResponEliminaBellíssima imatge Martina
Suraria sense ofegar-se, probablement. N'estic quasi convençuda, Arnaudeguerau!
EliminaLa flor necessita l'aigua per créixer, almenys. És el que tu dius, "Ser tu, en tu, per tu, ser aigua!", origen i destí, com en la poesia.
ResponEliminaInteressant manera de veure-ho... El principi i la fi en el mateix punt, el mateix que s'anhela i potser per aquesta mateixa raó.
EliminaGràcies per l'aportació filosòfico-poètica, Helena!
Hay preguntas , cuyas respuestas, solo están en el cauce de esos ríos que , íntimamente, nos habitan.
ResponEliminaHay preguntas cuyas respuestas son el agua donde beben nuestros sueño.
Un saludo.
Bonita manera de responder a cuyas preguntas tienen difícil respuesta.
EliminaSi son el agua donde beben nuestros sueños, mejor no dejarlos sedientos…
Gracias, Jaime.
El món és ple de flors, com tu. Voldria romandre prop la font per contemplar el davallar de l'aigua mentre les goges m'acaronen i m'omplen les oïdes de paraules belles com les teves.
ResponEliminaAlbert, ets més que amable…
EliminaCrec que faré com tu, i romandré al costat de la font per contemplar el devallar de l’aigua i, potser… entre els versos d’una goja i les rimes d’algun Posidó, se’n compongui una bonica melodia.
Oh! me emocionat molt amb la musica que has posat!, perque surt a la peli Masters and Commanders, que és supermaca, casi me se han surtit les llagrimes.Graciès Martina. De totes maneres les flors no pensen, no anheles, ni res. Tot i que a mi m'han recriminat de carregar.me alunes orquídees per tirar.lis l.alé de olor a puro.
ResponEliminahttp://youtu.be/uTY3cKnfZ7I
Amic anònim, no crec que les orquídies hagin mort pel fum del puro, que d’una calada li hagis pogut deixar anar. Es tracta d’una flor molt delicada i potser no n’has tingut prou cura.
EliminaLes flors, no pensaran ni anhelaran com dius, però segur que si els hi fas alguna moixaina (ara has flipat amb la paraula...) t’ho agrairan.
Quant a això que comentes de la peli “Masters and Commanders” talment et diré:
http://youtu.be/dv8kQbZQpwM
http://youtu.be/D6lq-00b95E
EliminaSegur que si passo per la vora d'aquest riu acabo trepitjant la flor ;))
ResponEliminaTu creus? Tan sapastre ets? Ho dubto, Vicent Vicent... :)))
EliminaLa flor és flor, tan fàcil com això. Però li desitgem alguna cosa més, com si no fos completa tal i com és.
ResponEliminaIndubtablement és el que és: tija i pètals.
EliminaMalgrat això, no està prohibit aspirar a més, tot i les limitacions de les que un és conscient.
Gràcies per la lectura i comentari, g.