L’home Y és un home amb un sac ple de somnis. El còmode home Y només llevar-se, posa una cadira davant la porta de casa seva i espera. El pacient home Y espera a que el sr. Oportunitat truqui a la seva porta. L’Y, tranquil davant la porta no té res a perdre, res més que el temps, per a ell poc valuós.
De vegades ocorre, i l’home Y deu ser home de sort, ja que un dia va trucar a la porta l’esperat sr. Oportunitat amb una gran i lluent maleta de pell. Molts van pensar com d’afortunat era l’home Y. Però el que no sabien és que el que portava a la maleta el sr. Oportunitat no era tal i com l’home Y havia imaginat aquelles llargues hores davant la porta.
I és que els nostres objectius, les nostres fites, els nostres somnis, els hem d’anar a buscar i els hem de crear. Ja que si esperem molt i fem poc, difícilment es faci realitat allò que perseguim. I l’inconvenient de somiar tant és que la idealització dels objectius, en la realitat mai pot ser tan perfecte. I aleshores és quan venen les decepcions d’un ideal creat en base a fum, és a dir, en base a res.
Home Y, no ets molt còmode? Home Y, no serà que tens por a fracassar?
Existeix també una variant de l’home Y, el que jo anomeno home Z. Z, té la mateixa por de l’home Y que sumada a una gran inseguretat o inclús m’atreviria a dir que poca auto-estima, va a buscar la via fàcil.
Hi ha una frase que m’agrada molt i defineix molt bé el que vull dir “És millor apuntar a la perfecció i fallar, que apuntar a la imperfecció i donar en el blanc”.
I que consti que no és cap mena de crítica. Ja que jo podria ser perfectament l’home Y o l’home Z, o bé una barreja dels dos. I és que ser Y o Z no té perquè ser “dolent” ja que de vegades et pot sortir bé. Et pots arriscar o bé pots anar directe a buscar els teus objectius. Decidir com ser o com actuar, ser Y o ser Z o no ser cap dels dos, ja està a les mans de cadascú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada