El refugi

—Necessito un refugi per aquesta nit —va dir-li capcot, a la velleta que li va obrir la porta.

La dona, que no estava gens atemorida pel fet que un desconegut hagués picat a la seva porta a aquelles hores intempestives, se'l va mirar lleugerament i de dalt a baix, primer, per acabar aprofundint en els seus ulls, fins a gairebé torbar-lo.

—Disculpi, crec que no m'ha sentit. Li deia que necessito un...
—L'he escoltat perfectament! Tinc algunes xacres pròpies de l’edat, però l’oïda la conservo intacta. L’he sentit tant bé com escolto a l’uníson i en aquest precís moment, el cant dels grills i el carrisquejar de les seves dents, i que dedueixo que no es tracta de fred, en aquesta nit excepcionalment càlida.
M'ha dit que necessita un refugi per aquesta nit, i percebo per l’encongiment d’espatlles, que no només es tracta d'aixpoluc per una ni per dues nits. Com també me n'adono, i no sóc bruixa sinó longeva i amb molt terreny trepitjat, que la meva casa no li servirà de refugi, no per la protecció que vostè necessita, ni mil cases com la meva. La meva intuïció em diu que si el firmament fos una flassada de seda i els estels en formessin un bonic estampat hindú, i si per aquelles coses de la màgia pogués tapar-se amb ell, molt em temo que els peus li quedarien al descobert. Res avui, res en aquesta nit excepcionalment càlida li serviria per alleugerir aquest fred que du calat als ossos.

Ells ulls del desconegut van començar a humitejar-se i la dona va finalitzar: —Però no es preocupi! Passi, li faré una bona tassa de caldo. Escalfar el cos és el primer pas per escalfar l’ànima. Passi i acomodi's.