Algunos vamos prometiendo el cielo y luego resulta que nos da miedo volar.
Por humor a la verdad
A algunos nos da miedo prometer el cielo, no sea que no sepamos volar. Y nos quedamos a ras de suelo, desplumando las alas...
MartinaH
 |
| Il·lustració: Adriana Muñoz |
... podràs anomenar el cel
ResponEliminai assenyalar els núvols
però ja no pertanys
a la geografia del vol
les plomes
de les teves ales
ara són de pedra (...)
com si les paraules fossin
les plomes lleugeres de les ales d'un àngel blanc
com si el silenci
fos blau (...)
(són uns versos dispersos que potser un dia seran un poema, o no, però els he escrit avui i m'ha fet gràcia compartir-los amb el teu escrit, que m'ha agradat molt ;-) )
Plomes de pedra que forcen a la gravetat...
EliminaA tu t'ha agradat el meu escrit, amic Anònim, i a mi el teu poema alat. Moltes gràcies!! :-)
sens dubte, és una gran medecina.
ResponEliminai saber provocar-ne una gran qualitat.
m'agrada la il.lustració.
Veig que compartim gustos "medicinals", sr. nadie.
EliminaGràcies per la teva visita.
PS: He trobat a faltar el teu blog, que deu estar de reformes. Seguiré provant...