Entres en una espiral de contradiccions, molt però que molt subtil.
Vens fum en una parada de pa sucat amb oli, regalant somriures a tort i a dret.
Quan arribes a casa t'arrenques cada un dels molars que han il•luminat la trista vida dels grisos. I la sang, amarga, et calma la set de veritats que de tant en tant treu el cap a respirar aquest oxigen irrespirable.
Però a l'endemà hi tornes perquè ja no saps fer altra cosa. Fins al punt que ho necessites com l'ampolla de vodka del primer prestatge a la que et resisteixes cada maleït dia i cada absurda nit.
Tot és hostil i has d’atrinxerar-te; és la teva guerra.
Et passes tot el temps fingint ser el que no ets. O potser t'has convertit en el que fingies ser.
Un món de bojos, un pou d'incoherències. Nàufrag de l'estupidesa humana.
 |
| Fotografia: Martin de Pasquale "El fum cega els teus ulls" - The Platters |
No voldria estar a la pell de qui li dediques tants elogis.
ResponEliminaNo li dedico a ningú en concret, o més ben dit, va dirigit a tohom perquè qui més qui menys és venedor de fum alguna o altra vegada. No ens enganyem... ;-)
EliminaGràcies, Xavier!